Vull redactar un petit llibret de la prehistoria aquí al Ripollès, ja que en ell es ve a completar la magnífica col.lecció d'objectes més representatius del nostre passat històric. Aquest llibret que us presentaré va estar presentat al 50 aniversari de la fundació de l'Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, per inagurar una nova sala, la de Prehistoria. Es un llibre de l'Eudald Carbonell, que ha estat possible tambè gràcies a l'Eudald Graells, home al qui se li va dedicar una sala a Ripoll per la seva desinteresada obra en el Museu, la sala Eudald Graells.
Començaré per capítols, i els redactaré en entrades per capítol. M'ha semblat que pot ser interessant i també informatiu, per si alguna vegada voleu visitar el Museu a Ripoll, que es troba al costat de el Monestir, a la plaça del Ajuntament. Es el centre del casc antic de Ripoll.
Espero que sigui del vostre agrad, hi em sap greu, però no el traduciré perque seríen unes entrades molt llargues, pero podeu trobar el traducctor. Disculpeu la meva poca voluntad.
Diu així:
A. LES CULTURES PALEOLÍTIQUES A LES VALLS DEL TER I DEL FRESER
1. LES INVESTIGACIONS PALEOLÍTIQUES A LA NOSTRA COMARCA.
L'estudi més o menys sistemàtic de les cultures paloelítiques s'inicià
l'any 1971, en trobar-se restes d'indústria lítica i fauna en els sediments
remoguts i espoliats del Tut de Fustanyà a la Vall del Freser. Però, és a partir del 1972, quan es realitzen els descobriments d'indústries del Paleolític Inferior a Puig d'en Roca (Girona), que es comencen a valorar en tota la seva importància. Fins aleshores, l´unica notícia que existia del Tut de Fustanyà referent a aquest període havia estat publicada molt de temps abans pel Dr. Ripoll.
L'any 1973 el Dr. Miquel Oliva i Prat, del Servei d'Investigacions Arqueològiques de Girona, va visitar la cova, s'adonà de la possible importància de la estació i va encarregar-me (parla l'Eudald) una campanya d'excavació per tal de recollir més materials i comprovar l'estat de destrucció dels paquets sedimentaris de la cova. L'equip Grober Xaialsa va obrir tres cates de 1'20x60m. per veure si existia a l'entrada de la cova una estratigrafia amb materia "in situ". Els resultats foren negatius. Sota uns nivells amb fauna i indústria vella, es recolliren fragments de ceràmica; només es va trobar un possible nucli piramidal de quars.
L'any 1974, el mateix equip inicià una altra campanya de recuperació de material, centran l'activitat a la neteja de terres i materials remoguts duran les distintes excavacions que ja havia patit el jaciment. D'entre altres materials sobresortiren un fragment de mandíbula humana que actualment es troba en estudi per la Dra. Marie Antoniette de Lumley, qui ha avançat que poden ser restes d'Arcantròpid.( procès de l'evolució de l'home).
Aquest any vaig descubrir en un tallat produït a les terrasses altes del Ter quan es contruïen el blocs de pisos Pla del Roser (Campdevànol), alguns instruments sobre còdol, fet que converteix aquesta estació en una de les poques d'aquesta època en què els materials es conserven amb estratigrafia.
També a Pernau (Campdevànol) en superfície, trobava tota una sèrie de còdols fragmentats que en aquests moments ja descarto com a indústria. Periòdicamment he realitzat troballes esporàdiques a les Baumes de Sagnari, prop de Ripoll, i a Ribes, totes a l'aire lliure.
L'any 1976, mentre es realitzaven les obres d'esplanada dels camps on es troba el Poliesportiu de Campdevànol, al terraplè longitudinal destinat a les grades del Camp de Futbol, vaig observar dos nivells amb cendres, indústria i alguna resta de fauna. El que restava d'aquells nivells, era un sòl d'habitació.
Abans de la campanya de Sota Palou (Campdevànol), es va treballar la campanya del Tut de Fustanyà. Va aparèixer un sòl d'habitació paleolític.
Continuaré proximament amb el capítul segon.
Sota Palol l'any 1979 ( Ripoll-Cmpdevànol)
El personatge de la barba és el Sr. Eudald Carbonell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada