No voldria res més ara
Maria del Mar Bonet
No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.
No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.
No tenc res més ara
que aquesta cambra;
i només un poc meva,
la llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
paraules i cançons
i estic aquest matí tan buida...
Un renou de mosques
fa somriure els vidres,
i el vent m'omple de fulles
un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
com si fos un núvol falaguer.
No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.
No voldria res més ara
que el teu somriure
i el vent s'enduria dels meus llavis
la cançó.
FELIÇ ANY 2011!
NO QUISIERA NADA MAS AHORA
No quisiera nada más ahora
que amarte
y sentir tu cuerpo, muy cerca.
No quisiera nada más ahora
que tu sonrisa
y ni un soplo de aire entre tú y yo.
No tengo nada más ahora
que esta habitación;
y sólo un poco mi,
la luz de los postigos.
Ayer por la calle perdí
palabras y canciones
y estoy esta mañana tan vacía ...
Un ruido de moscas
hace sonreír los vidrios,
y el viento me llena de hojas
un jardín transparente.
Lejos, eso, de ti y de mí,
como si fuera una nube halagadora
No quisiera nada más ahora
que amarte
y sentir tu cuerpo, muy cerca.
No quisiera nada más ahora
que tu sonrisa
y el viento se llevaría de mis labios
la canción.